Ideals i fama

Imatges que evoquen el desig de fama i posteritat dels artistes, les seves aspiracions, l’estatus que desitjaven per a ells i per a les seves activitats. Algunes obres són d’una qualitat tècnica excepcional, com les talles al burí d’Hendrick Goltzius, Aegidius Sadeler i Jan Müller. El Retrat de Bartholomeus Spranger i la seva esposa, d’Aegidius Sadeler, i l’Apoteosi de les Arts, de Jan Müller, són dues obres mestres del gravat manierista.

Enlloc com a Itàlia el desig de fama i posteritat, així com la exigència històrica i teòrica, va esperonar amb tanta força els artistes. Dos d’ells, que van viure en el segle XVII amb aquestes ambicions, són Pietro Testa i Salvatore Rosa. Il Liceo della Pittura o El Geni de Salvator Rosa són obres molt representatives de les seves aspiracions. La fama dels artistes no és independent de  la dels seus mecenes i patrons, per la qual cosa no ens ha d’estranyar que aquests últims sovint siguin els protagonistes de dedicatòries i imatges, com succeeix a la magnífica decoració gravada per Robert Nanteuil i Gilles Roussellet per a decorar una tesi doctoral del segle XVII. Un gravat a la manera de llapis en color sanguina de Francesco Bartolozzi, en què veiem a l’Art com es defèn de l’atac destructor del Temps, és una altra bella imatge que coneixem gràcies al treball realitzat per un artista sobre una planxa de coure.