Conflictes i debats

Alguns artistes van realitzar obres relacionades amb debats i conflictes  propis del món de l’art: polèmiques sobre qüestions de gust, sobre preferències artístiques, sobre els gèneres, sobre l’ensenyament acadèmic, així com aspectes relatius a les rivalitats professionals. Els gravats sobre aquest tema són molt escassos abans de 1700 –La Calúmnia d’Apel·les, burí de Cornelis Cort a partir d’una pintura de Federico Zuccari, podria ser-ne un dels primers exemples- però comencen a augmentar a França a mesura que avança el segle de les llums. Anglaterra és sens dubte el context principal del gravat crític i satíric, i Hogarth una cita ineludible. No tan conegut fora del seu país és James Gillray. No obstant això, quant a sàtira del món de l'art, el seu Titianus redivivus és potser la imatge més ambiciosa, complexa i original que es va crear pels volts de 1800. Curiosament, Goya, tan crític amb els costums i les institucions del seu temps, només va dedicar un dels seus Caprichos – el número 41- a analitzar amb sorna la seva pròpia professió de pintor. En aquest apartat  s’inclouen també algunes curioses “batalles”: una de quadres, una de gravadors i una altra de colors.